Noticies

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8

PergaminsAmb l'adquisició de la finca de can Frigola de Cassà de la Selva per part de l'Ajuntament de Cassà de la Selva i gràcies a la voluntat dels seus antics propietaris ha ingressat a l'Arxiu Municipal el fons patrimonial de la família Frigola que custodiava  la casa. Com a part integrant d'aquest fons cal destacar una col·lecció de 216 pergamins. En aquests moments s'ha acabat la primera intervenció en aquesta col·lecció que ha consistit en l'aplanament, neteja i desinfecció d'aquestes valuoses peces documentals per part d'un taller de restauració especialitzat. Ara l'estudiós cassanenc Joaquim Mundet els està catalogant i de moment ha localitzat un document que data de l'any 1146 i que ja s'ha convertit en el document més antic que conserva l'Arxiu Municipal. En intervencions posteriors aquests pergamins es digitalitzaran i es posaran a disposició dels investigadors. Amb la incorporació d'aquest fons l'Arxiu Municipal incrementa el patrimoni documental que conserva i es consolida com a centre de referència per a la investigació de la història local.

BagueRetol
En finalitzar, presentació del Descobrim dedicat al “Centru”

Enric Bagué i Vilà, historiador i professor impartirà la conferència Hores de trobada i de gresca. Casinos, societats i balls, una acadèmia per la vida. Conferència inclosa dins el cicle organitzat per l’arxiu, En l’espai llegim el temps.
Les diferents maneres de gaudir de l’oci de manera col·lectiva, va estar dirigida a finals del segle XIX per nombroses entitats, ideològicament diferents. Va ser el nou tipus d’oci que va anar creixen a mesura que creixia la industrialització del país. Una industrialització que a Cassà va tenir un pes important atès el gran creixement obrer que va provocar la industria surera. El conferenciant incorporarà a la seva xerrada les últimes informacions que s’han localitzat sobre les societats cassanenques d’aquells moments.
Enric Bagué és autor de diferents publicacions sobre aquesta temàtica com El Cassà de tavernes, cafès i casinos, publicat dins la col·lecció Plecs de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva o El Palafrugell popular, dins la col·lecció Quaderns de Palafrugell de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
En finalitzar l’acte es presentarà la revista Descobrim, editada pel GREC (Grup Recerca Estudis Cassanencs) amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que està dedicada, en aquesta ocasió, al Centre Recreatiu. Per ambientar la presentació s’oferirà un vermut als assistents i els cantants cassanencs Roser Salart i Joan Casellas interpretaran dues peces que ens transportaran a un imaginari del passat on els concerts-vermut i els balls-vermut n’eren uns elements característics.
L'acte es durà a terme el dissabte 23 de febrer, a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma.

Exiliats

Ermengol Roura, un activista cultural que va ser detingut l’octubre del 1934


Ahir va començar el judici als presos polítics i als líders de la societat civil. Sense dubte la història del futur parlarà abastament d’aquest tema i l’analitzarà des de tots els punts de vista possible. Lamentablement trobem altres exemplars similars al llarg de la història i que fins i tot varen afectar el poble de Cassà de la Selva. El 6 d’octubre del 1934 Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal. Aquesta proclamació va acabar amb l’empresonament del govern català, amb la destitució dels representants polítics de molts ajuntaments, amb l’empresonament de polítics i activistes civils i amb el tancament d’entitats. A Cassà de la Selva, el dimecres dia 12 d’Octubre del 1934 a les 6 de la tarda, segons llegim en el periòdic local Horitzó, “s’ha presentat l’autoritat militar a l’Ajuntament amb una ordre de la Comandància Militar de Girona de destituir l’alcalde i tots els consellers que es varen solidaritzar amb la proclamació de l’estat Català dintre la República Federal”. A banda d’aquesta destitució es va detenir, Ermengol Roure, un important membre de la societat civil cassanenca del moment i que havia estat director del periòdic quinzenal Horitzó, portanveu de l’associació Ateneu Cultural. Al costat d’Ermengol Roure també va ser detingut Lluís Adroher. Arrel d’aquestes detencions, segons llegim en l’esmentat periòdic tenim coneixement que es va formar una comissió oficial amb l’objectiu de fer les gestions oportunes per a l’alliberament dels presos cassanencs i es va obrir una subscripció pro-presos que el mes de gener de 1935 encara estava oberta. Més tard, Ermengol Roure va ser regidor durant la Guerra Civil i un cop acabada aquesta es va veure obligat a exiliar-se, i va residir en el sud de França on hi va morir. Lluís Adroher, també va ser regidor durant la Guerra Civil i el seu exili encara va ser més lluny, a centre amèrica i a sud amèrica. La història no ha estat massa amable amb aquests fets i no hi ha estudis que els aprofundeixin, sobretot a nivell local. A l'arxiu municipal de Cassà hi ha documentació general i documentació sobre Ermongol Roura per començar a empendre recerques sobre aquests fets.

A la imatge superior hi ha Ermengol Roura (el tercer per l'esquerra) en un acte, segurament a Montpelier, contra l'estat feixista espanyol (Procedència AMCS. Fons Ermengol Roura).

Cassà de la Selva compta amb un important patrimoni vitrallístic desconegut per a la majoria dels ciutadans, i auest serà precisament el proper tema del cicle de conFoto Vitrall 1ferències En l'espai llegim el temps. La conferència ens descobrirà peces excepcionals, tant per la seva qualitat com per la seva conservació que hi ha tant als espais públics com privats de  Cassà de la Selva. I és que a Cassà, tant a l'església, a la capella de les monges com en algunes

Foto Vitrall 1

cases particulars, hi ha un patrimoni vitrallístic de primer ordre que es relaciona amb la seva particular economia i amb la seva gent. El vitrall, art sovint relacionat amb la religió, té al tombant del segle XIX al XX, un moment d'auge com a part de la decoració dels interiors domèstics i models francesos i anglesos s'importen i es recreeen les vidrieres de Cassà.

Anna Santolària, Sílvia Cañellas i Núria Gil, totes elles membres del Corpus Vitrarum Català i coatures de l'article "la vitrofonia de can Trinxeria" publicat a Llumiguia seran les qui feran un repàs a aquelles peces que hi ha a Cassà de la Selva, tant a l

'església i a la capella de les monges, com en algunes cases particulars. Anna Santolària és vitrallera i conservadora, màster in Stained Glass  Conservation and Heritage Management (Universitat de Nova York) i Sílvia Cañellas i Núria Gil, són doctores en Història de l'Art, codirectores del programa de Registre i Inventari dels vitralls catalans, de l'Institut d'estudis Catalans i membres del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis.

La conferència es celebrarà el proper dissabte, dia 26 de gener, a 2/4 de 12 del migdia, al primer pis de can Trinxeria, a la plaça de la Coma, 16.

Com a colofó a l'acte, les conferenciants ens guiaran en una visita per diferents vitralls de Cassà de la Selva.

pboschPere Bosch i Cuenca, historiador i periodista impartirà la conferència El naixement del cooperativisme agrari. El cas de Cassà de la Selva (1907-1939).

Una bona part del territori cassanenc és agrícola i malgrat això la seva història i la important influència que ha tingut en l'evolució del poble és una de les grans desconegudes del municipi cassanenc. El sindicat agrícola de Sant Isidre, que va tenir la seva seu a l'antic molí del carrer del mateix nom, va tenir un paper protagonista en la capacitat del món agrícola de Cassà de la Selva per transformar el poble de Cassà des dels primers anys del segle XX. Una època en la qual a Cassà hi havia altres sindicats i cooperatives que també varen tenir una especial incidència en el món local com la cooperativa de consum La Protectora, o el sindicat surotaper el Porvenir, entre d'altres.

El sindicalisme agrari és un dels grans temes d'investigació de Pere Bosch que és autor de diversos llibres sobre aquest món, com ara les biografies dedicades a Pere Dausà i Jaume Rosic i un llibre centrat en la conflictivitat agrària durant la Segona República La lluita per la terra (1931-1936).

Aques acte també servirà per presentar el programa de Voluntariat per la llengua per aquest curs, un programa del Servei Català del Gironès que es proposa, any rera any,  per practicar el català a través de la conversa a partir del voluntarietat amb la cerca de  parelles lingüístiques.

L'acte es durà a terme el dissabte 24 de novembre, a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma.

Joaquim Nadal2Joaquim Nadal i Farreras, historiador i director de l'Institut de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) impartirà la conferència Patrimoni viscut, memòria recuperada. Can Nadal, del privat al públic. En el decurs d'aquesta conferència es parlarà del patrimoni cassanenc i dels nous valors que aquest adquireix quan passa a mans públiques per a gaudi de tothom. Joaquim Nadal és especialista en patrimoni i també és nét dels propietaris de Can Nadal, un bell edifici modernista de propietaris surers, que des de ja fa dècades és seu de l'Ajuntament.

L'acte es durà a terme el dissabte 27 d'octubre, a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma.