En la documentació de l’arxiu municipal localitzem la primera dona que es va presentar a unes eleccions municipals: Vicenta Vidal Roca. Concretament es va presentar per a la Coalició Republicana d’Esquerres, proposada pel Centre Unió Republicana, a les eleccions municipals de l’any 1934. Tot i que la Coalició va guanyar les eleccions ella va ser designada consellera suplent atès que es va presentar en l’últim lloc de la llista. Malgrat tot va continuar tenint un paper més o menys actiu atès que el maig de 1935 va signar al costat d’altres regidors una carta mostrant la seva oposició a les noves ordres governamentals que no restituïen els ajuntaments elegits democràtics després dels fets d’octubre del 1934.

La Vicenta havia nascut en una família culta i burgesa de Cassà. Era la filla del que va ser alcalde Francesc Vidal Saló i es va casar amb el jutge Ceferí Pla Camps. Va ser alumne de la prestigiosa escola cassanenca coneguda popularment com a Escola Vilaret i va escriure articles a la revista escolar Ecos Juveniles. Més tard va publicar un article a la revista Horitzó glossant la figura de la mestre Teresa Pijoan i un altre titulat Fantasies i realitats publicat el 7 de setembre de 1935 que resultava premoritori “les noves que de molt temps porten els periòdics cada vegada són més intraquil·litzadores. Totes les nacions s’armen tant com poden per ésser potents i abatre l’enemic. No els fa res que els manqui la raó: la força els menarà a la victòria...”. Quatre anys més tard emprenia camí cap a l’exili a França, on hi restaria durant uns anys.

A la fotografia es pot veure la Vicenta Vidal i el seu marit Ceferí Pla en la reproducció d'una fotografia donada a l'arxiu per Neus Heras.

El dissabte 12 de març la conferència titulada La societat hiperritualitzada dins del cicle de conferències de l'Arxiu Municipal, I després de la guerra, què? canvia d'ubicació i en comptes de celebrar-se a l'espai del Casal de Jubilats es farà a l'auditori de la Sala Galà, al carrer del Molí, 9.

Després de la Guerra Civil 1936-1939 s’experimentà una tendència involutiva que consistí en tornar a situar el fet religiós al centre de la vida de pobles i ciutats per convertir-se en un instrument de control social. La societat hiperritualitzada dels anys de Postguerra permet reflexionar sobre un fenomen amb tradició històrica i ramificacions diverses a nivell internacional, molt útil per contextualitzar l’emergència de l’anticlericalisme i la iconoclàstia contra les institucions eclesiàstiques en certs moments històrics.

El conferenciant d'aquest mes és Josep Maymí, doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Maymí ha col·laborat en diferents accions de l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, ha estat l'autor del llibre Josep Dalmàs, un model de gestió política, que va editar l'Ajuntament de Cassà dins la col·lecció Manuel Tolosà i va ser també l'autor de la gènesi de l'arxiu sonor de l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, mitjançant una compilació d'entrevistes a cassanencs.

Aquest dissabte a les 11:30 a l’espai del casal de jubilats, al carrer Anselm Clavé, el doctor en història Jordi Pons Pujol impartirà la conferència les víctimes dels camps nazis, dins el cicle de conferències I després de la guerra, què?, organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.

L’exili republicà a França del 1939 viu el seu episodi més tràgic amb els refugiats capturats per l’exèrcit alemany el juny de 1940 i la seva deportació al camp nazi de Mauthausen. Tres cassanencs hi són deportats a principis de 1941. Tots tres hi moren a finals d’any. Un altre cassanenc serà capturat més tard i emprat com a mà d’obra esclava al III Reich. I un darrer, Soler i Artau, resistent, serà arrestat per la Gestapo i deportat a Neuengamme. Sobreviu, però l’exili esdevé permanent.  

Jordi Pons és autor d’una tesi doctoral sobre la política francesa respecte la Catalunya espanyola, ha fet recerques sobre deportats catalans als camps de concentració nazis, contribuint a la iniciativa de col·locació de llambordes stolpersteine. L’interessen l’exili català republicà a França i els processos de memòria històrica europeus. Forma part de l’Associació Memòria i Història de Manresa (memoria.cat).

Aquest diumenge 23 de gener a les 11 del matí, dins la programació de la festa de Sant Vicenç d’Esclet, i en l’entorn de l’ermita del mateix nom, es presentarà el volum 6 de la col·lecció de toponímia dels veïnats de Cassà de la Selva que està dedicat a Esclet. En un principi després de la presentació s’havia de fer un recorregut pel veïnat conduït pels autors però aquest s’ha ajornat, en una data que es confirmarà posteriorment.

La presentació anirà a càrrec del doctor en història Elvis Mallorquí, expert en història rural i especialitzat en època medieval i qui recentment ha publicat Una visita particular. Cassà de la Selva 1320, editat també per l’Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l’Arxiu Municipal.

En total els autors, Quim Mundet i Xavier Niell, han recollit sis-cents trenta topònims, la història i la localització dels quals es pot reseguir per mitjà de fitxes individuals i per un mapa que s’adjunta amb el llibre. D’entre aquest topònims el mateix d’Esclet, un topònim exlusiu de Cassà, i que significa roureda. Aquest significat ja ens dona d’una pista d’un dels elements que es pot coneìxer amb la lectura del llibre: la gran transformació del paisatge que abans estava exquitxat d’imponents rouredes com la d’en Sacot que va ser arrancada en els anys quaranta.

En aquest llibre hi trobareu un inventari exhastiu de la toponímia actual i històrica, feta a partir de la consulta de centenars de documents d’arxius públics i privats, entre els quals hi ha els fons patrimonials Oller i Frigola que estan dipositats a l’arxiu gràcies a donacions efectuades. I com no aquest corpus s’ha bastit també per mitjà de les nombroses entrevistes fetes amb els seus veïns i d’altres persones que han tigut relació amb aquest territori.

Esclet és un dels veïnats més antics de Cassà de la Selva i ja apareix documentat en el segle X i en el llibre a part l’estudi dels topònims descobrireu quins són els orígens del veïnat d’Esclet i dels seus masos, que en el segle XIV ja ascendien a trenta, el traçat dels seus cursos d’aigua, la vegetació, els camins i comunicacions. I, com no podia ser d’una altra manera, trobarem en un capítol individualitzat la història de la masia fortificada de Vilabella i l’ermita de Sant Vicenç que varen tenir un gran protagonisme en època medieval. I, finalment també descobrirem que l’Esclet actual ha absorvit una part de l’antic veïnat medieval que era conegut amb el nom de Parades.

Els volums anteriors d’aquesta col·lecció estaven dedicats al veïnat de Llebrers, Sangosta, Mosqueroles i Mont-roig, Serinyà i el Termenal de Cassà.

El llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l’Arxiu Municipal i ha compat amb el suport de la Diputació de Girona i la col·laboració del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC).

L’Ajuntament de Cassà de la Selva va rebre l’any 2021 una subvenció per part de la Generalitat de Catalunya per a la revisió dels instruments de descripció de l’arxiu, dins la línia de subvencions que ofereix als ajuntament per a la l'elaboració i la millora d'instruments de descripció custodiats en arxius.

El resultat més destacat de la revisió del fons documentals inventariats, ha estat la descoberta de que alguns fons d’entitats que s’havien tractat de manera independent en realitatcorresponien a un únic fons, resultat de l’agrupació i/o la fusió de diferents associacions. Un clar exemple d’aquest procés és el fons La Mutualitat Cassanenca que era hereva de sis entitats: “Immaculada Concepción de María” (1856-1900), la “Bienhechora” (1891-1900), la “Fraternal Cassanense” (1900-1937), “Montepío Alemany” (1901-1937), “Mutualidad Femenina” (1926-1937) i la Germandat Sant Martí (creada en una data indeterminada a la primera època del franquisme). Amb aquesta revisió s’ha constatat que  l’any 1937 l’Ajuntament de Cassà de la Selva va promoure  la fusió entre les tres entitats mutualistes existents en aquell moment: la “Fraternal Cassanense” (constituïda a partir de la fusió de la “Bienhechora” i la “Inmaculada Concepción de María”), la “Mutualidad Femenina” i el “Monte-Pío Alemany ambos sexos”. Tot i que la documentació del fons és molt fragmentada es pot veure com l’entitat resultant de la fusió agafa el nom de Mutualitat Cassanenca i en una data indeterminada de la primera època del franquisme és anomenada “Sociedad de Socorros Mútuos San Martín”.

Amb la posada a l’abast dels ciutadans d’aquests instruments l’Ajuntament de Cassà de la Selva fa un pas endavant en la transparència i en la millora dels serveis públics. El resultat de la intervenció es pot consultar en el cercador de documents d’arxiu Arxius en línia, per mitjà de la web http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat. Concretament són accessibles els els inventaris i fitxes de descripció següents: Fons empresarials: Can Serra, can Limbo, Sindicat Agrícola, Anisats Duran, Transports Domingo, Figueres-Dausà. Fons d’entitats: “Jefatura Local de Falange Española Tradicionalista i de J.O.N.S.”, Grup de Recerca i actuació en minories culturals-GRAMC, Comissió Ciutat Pubilla, Amics de la Sardana, La Protectora, La Voluntaria, Casino la Industrial, Mutualitat Cassnenca, Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer, Casal Familiar). Fons institucionals: Sometent de Cassà de la Selva. Fons patrimonials: Família Carreras, Cal Sillé, can Trinxeria, Esteve Vilallonga, Oller, Vilahur Casellas, Frigola, Vall-llobera. Fons personals: Josep Bosch, Enric Genoher, Hermenegild Roura i Toneu, Manuel Tolosà i Surroca, Josep Maria Vidal, Narcís Artau, Enric Roca i Bota, Claudi Barnés.

Acció realitzada amb el suport de: