Recuperem la veu de la Maria Gibert, una nena que tenia 10 anys a l'any 1931, que ens explica com es va celebrar la proclamació de la II República a Cassà de la Selva. La Maria l'any 2008 encara recordava clarament els actes que es varen fer a Cassà el 14 d'abril de 1931 i l'eufòria i l'alegria que hi havia.

Aquest tall de veu el podem recuperar gràcies a un treball que l'Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l'Arxiu Municipal va encarregar a l'antropòleg Josep Maymí i que consta de 1.700 minuts de gravacions a cassanencs i que forma part de l'arxiu sonor que es pot consultar a la sala a l'Arxiu Municipal.

Aquesta setmana ens ha deixat Jordi Nadal, segurament el personatge més il·lustre de Cassà de la Selva. Un dels historiadors més importants de Catalunya, sobre tot dels que han investigat sobre la història econòmica de Catalunya. Els seus estudis han estat una referència en diferents generacions d'historiadors i en els seus estudis hi va inclure el seu poble de naixença. Cal recordar que el seu llibre Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, de l'any 1960 incloïa un estudi sobre  la documentació de la parròquia de Cassà, i es parlava de la importància de la contribució dels francesos en el creixament de l'economia després de les guerres i les pestes. A més d'aquestes publicacions Jordi Nadal va col·laborar en diferents àmbits a  Cassà de la Selva. Va publicar articles a la revista Llumiguia i va fer diferents conferències al llarg dels anys, a banda d'altres participacions locals

L’AMCS (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva), l’àrea de cultura i el GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) han organitzat l’exposició Ramon Prior. Cassà de la Selva dibuixada. Prior tot i que va néixer a El Ru el 1928 i va morir a Girona el 2004 va passar la infantesa i la joventut a Cassà i els carrers del poble varen ser la seva primera font d’inspiració. Prior va ser un extraordinari dibuixant i a la sala d’exposició de can Trinxeria des del dia 11 de desembre fins el 15 de gener es podrà veure una selecció dels seus dibuixos. El material exposat  procedeix en la seva major part de l’AMCS i de la mateixa família de l’artista.

El dia 11 de desembre s’han retornat els objectes personals del cassanenc Baldiri Soler Artau als seus descendents en el marc del projecte STOLEN  MEMORY. La campanya de retorn dels objectes dels deportats a camps nazis es va iniciar fa un parell d'anys i va començar amb un important ressò mediàtic. La localització dels descendents de Baldiri Soler ha estat possible gràcies a la investigació que ha fet  l’historiador Jordi Pons, el qual va comptar amb la col·laboració de l’AMCS (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva) i de Xevi Niell en la recerca pel que fa als arxiu de Cassà.  Baldiri va nèixer a Cassà el 1901 i vivia a la carretera Provincial, l'any 1928 es va casar amb Maria Nabarra  i un any més tard va nèixer la seva filla Maria Teresa. A partir d'aquest moment ja perdem la pista a Cassà i es retroba a Sils d'on és alcalde durant la Guerra Civil fins que es veu obligat a prendre el camí de l'exili a França.

Fa un segle la coneguda com a grip espanyola va fer estralls a tot el món. Un segle més tard el COVID19 ens fa evocar aquesta pandèmia ja centenària i cercar en la documentació a l'espera de localitzar alguna dada sobre l'afectació que va tenir a Cassà de la Selva.

I el que localitzem són dades que avalen que l'octubre de l'any 1918 va ser un mes negre per a Cassà. També descobrim com va actuar l'administració i les recomenacions que es donaven des de sanitat.

La Junta de Sanitat, convocada pel ple de l'Ajuntament de Cassà, es va reunir l’11 d’octubre de 1918 per parlar de la "invasión de la gripe" i sembla que no s'ho varen prendre gaire seriosament atès que diuen: “habrá muchos casos de gripe en el pueblo como los hay en tota España y aún en el Extranjero, aunque por suerte de caràcter benigno en general”. Això era l'11 d'octubre i quatre dies més tard veuen com els estralls de la "grip espanyola" superen segurament els pronòstics més pessimistes. Concretament des del dia 15 al 22 d’octubre hi ha catorze morts. Durant aquests vuit dies no n'hi ha ni un del sol en què no es produeix com a mínim una mort al poble a conseqüència de la grip (hi havia dies que 2 i 3 morts). En total el mes d’octubre es varen produir 39 defuncions (una xifra molt important si agafem com a referència les morts durant el mateix període del 1917 en el qual es varen produir 9 decesos). En 22 de les defuncions comprovem com la causa de la mort és compatible amb les conseqüències de la grip (pneunomies i bronconeumonies, pulmonies i bronquitis gripals) i encara n'hi podríem afegir tres (un de bronquitis capil·lar, un de bronquitis crònica i un de tuberculosi pulmonar). La franja d’edat anava des dels 13 anys als 64 anys, essent la franja més afectada la de la trentena. L’estat de pànic va ser tan gran que el 25 d’octubre l'Ajuntament de Cassà de la Selva va arribar a un acord amb el rector per tal que els tocs de campana es reduissin a un terç i el mes següent es va iniciar una subscripció popular per tal d’ajudar a les famílies dels malalts. 

I quines eren les recomanacions que es feien des de la Junta de Sanitat per prevenir la malaltia?: higiene, ventilació, aïllament de les persones malaltes, evitar els llocs concorreguts per part de les persones sanes i desinfecció; mesures que cent anys més tard també ens recomanen o ens obliguen al seu compliment.

I tot això com ho sabem? Doncs per mitjà els llibres d’actes del ple de l’Ajuntament, alguns dels quals ja estan digitalitzats i que pujarem properament a la pàgina web de l’Arxiu, el llibre d’actes de la Junta de Sanitat i els llibres registre del Jutjat de Pau.