Cassà un oasi de pau en temps de guerra? És un treball de recerca sobre les víctimes de la Guerra Civil que es varen produir en territori cassanenc i la posterior repressió que va patir el seu personal polític. L'autor del treball és Xavier Niell qui per mitjà de documentació de l'Arxiu Municipal, de l'Arxiu Històric de Girona (AHG), de la bibliografía publicada i d'informacions orals, ha bastit aquest corpus del cost humà de la guerra en territorio cassanenc. Aquest treball està acompanyat de dos annexs: un sobre les fosses de la Guerra Civil, també en territori cassanenc i un altre sobre la repressió que va patir el personal polític que encara està en fase de revisó.
Enllaç al treball Cassà un oasi de pau?
Enllaç a la base de dades Les fosses de la Guerra Civil
Aquest treball s'ha pogut fer amb una subvenció del Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya
El diumenge 29 de gener de l’any 1939, a les 13:30h hores del migdia, cinc bombarders Savoia Marchetti SM-79 de l’aviació feixista italiana i dirigits pel capità Costa Egidio varen bombardejar el poble de Cassà.
Des d’una altitud de 4000 metres, i agafant com a única referencia la línia recta que dibuixava la carretera Provincial –la principal artèria o via de comunicació del poble-, realitzaren una única passada sobre el poble en sentit est-oest, deixant anar la seva mortífera càrrega. En total varen caure unes 50 bombes de 100 quilos que varen provocar la mort de 8 persones i la destrucció d’un mínim de 54 cases.
Els motius pels quals Cassà es va convertir en objectiu militar encara estan per determinar. Podria ser per la proximitat del camp d’aviació republicà de la Torremansa (1938-1939) a uns dos km. al sud del poble, per l’existència de la seu de comandament d’aquest camp d’aviació a can Trinxeria (casa modernista situada a la plaça de la Coma), per la presència de tropes republicanes i brigadistes internacionals dins de la nostra població durant la seva retirada cap a l’exili, per la posició geoestratègica del nostre poble vers la carretera de Girona o la de la Bisbal davant de l’avanç de les tropes franquistes...
Fos com fos, les alarmes antiaèries no varen sonar i això va fer que la població civil no es pogués resguardar ni protegir. Tampoc hi havia cap mena de defensa antiaèria. Per aquest motiu els sublevats varen bombardejar i ametrallar el poble sense cap mena d’impunitat.
D’aquest bombardeig ens queda la crònica que va escriure el capità Joan Lario en el llibre Habla un aviador de la república. Lario es trobava a l’edifici de can Trinxeria, en el moment del bombardeig i fa una descripció conmovedora dels estralls que varen provocar les bombes.
Amb la creació d’aquest itinerari pel qual s'ha sol·licitat l'adhesió a la Xarxa d'Espais de la Memòria del Memoridal Democràtic, l’Ajuntament de Cassà de la Selva ha volgut recuperar una part de la nostra historia més recent. Us convidem a iniciar aquesta ruta des d'aquest enllaç i resseguir quins son els espais que varen patir els efectes d’aquest bombardeig, conèixer quins danys varen patir i retre un sentit homenatge a totes les persones que hi varen perdre la vida.
Pels qui voleu conèixer amb més profunditat l'abast d'aquest bombardeig podeu llegir el treball de recerca encarregat per l'Ajuntament de Cassà de la Selva sota el títol de Cassà sota les bombes des d'aquest enllaç.
Procedència de la fotografia: Uffccio Storico AMI-ROMA, per mitjà de David Gesalí