Aquest dissabte, dia 11 es realitzarà l'última conferència del IV cicle de conferències organitzat per l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva I, després de la guerra què? que han comptat amb una notable presència de públic. El títol de la conferència originària era "exili i repressió" però per problemes aliens a l'organització només es podrà fer la part que correspon a l'exili a càrrec de Jordi Gaitx i més endavant reprendrem la part corresponent a la repressió. Jordi Gaitx ens parlarà de l'exili de quan la Guerra Civil va partir el país en dos, el cor dels republicans a bocinets i l’exili era la única sortida si volien evitar mals majors. Aquest exili afectà bona part de la classe política que havia sustentat el règim de la Segona República, però també població civil de Cassà que havia participat en els actes revolucionaris de l’estiu de 1936, o soldats de l’exèrcit republicà que, als primers moments, van passar a França amb la Retirada. L’exili suposà, en primer lloc, un règim de concentració en camps o en centres específics, a França. Després es va veure embolicat per la Segona Guerra Mundial, fins i tot alguns exiliats van haver de patir els rigors del règim nazi. Altres pogueren escapar a països llatinoamericans, sobretot, i refer les seves vides. Pocs tornarien, amb el restabliment de la democràcia.Jordi Gaitx és llicenciat en Història i graduat superior en Arxivística i Gestió de Documents. Ha investigat temes relacionats amb la historia social i política del segle XX. És autor dels llibres Itineraris de la Retirada. Museu Memorial de l’Exili, L’Exili del Baix Empordà al 1939, curador de Josep Irla i Bosch. Memòries d’un president a l’exili i de Memòria de la República i la Guerra Civil. El testimoni de Lluís Ros Medir (1932-1938), coautor de La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939) i coordinador d’Agustí Calvet i Pascual “Gaziel” (1887-1964). Periodista i escriptor guixolenc, entre d’altres. Treballa de tècnic arxiver a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, és professor associat de la Universitat de Girona i  membre del grup de recerca Història, Memòria, Identitats de la Universitat de Girona i  del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili. 

L’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva participa en la setmana internacional d’arxius que enguany sota el lema 'Busquem exploradors i exploradores d’històries. Descobreix-les!' es fa una crida a descobrir com són d’increïbles, sorprenents i colpidores les històries que es narren als documents que formen el patrimoni documental de Catalunya. L’Arxiu Municipal de Cassà hi participa amb la difusió d’una sentència sobre la reclamació del taper Pau Mestres per difamació arrel de l’assassinat de can Vall-llobera en el segle XIX. Els Vall-llobera eren uns dels grans propietaris de Cassà i una nit de novembre de l’any 1857 la casa en la qual residien a la plaça de la Coma, va ser assaltada. Com a resultat d’aquest fet va quedar ferit el propietari i mort el seu criat, Martí Roca. Josep Vall-llobera va testimoniar que li semblava haver vist entre els assaltants el taper de la vila Pau Mestres. Finalment es va comprovar que aquest no hi havia tingut res a veure. El mal però ja estava fet i gràcies a una donació a l’arxiu tenim el document original pel qual el taper es defensa d’aquesta acusació. A l’arxiu tenim un altre document, en aquest cas una reproducció d’un article publicat a la revista “Las Escuadras de Cataluña”, també procedent d’una donació, que al llarg de cinc pàgines ens parla d’aquest dolós fet que va acabar, segons aquest article, amb la mort al garrot vil de quatre homes a Cassà de la Selva  i un a Girona. No sabem però si aquesta va ser l’última execució que es va fer a Cassà.   

Diumenge, dia 29 de maig, es presentarà el darrer número de la revista Descobrim en aquest cas dedicada al suro blanc. El coordinador i autor d'aques número 20 és Eduard Mestres i la introducció va a càrrec de Pep Espadalé, director del Museu del Suro de Palafrugell. Precisament Pep Espadalé és qui presentarà aquest acte a 2/4 de 12 del migdia a l'escenari Àgora del passeig de Vilaret i dins la programació de la Fira del tap. Aquest número 20 de la revista està dedicat al suro blanc i en les seves pàgines descobrirem les caracterítiques d'aquest suro, la seva història i les empreses cassanenques que s'hi varen dedicar. També coneixerem dades tan curioses com que al llarg de la seva existència la fàbrica Rodà hauria produït suro per recobrir la totalitat de les província de Girona.

Aquest dissabte 14 de maig, a 2/4 de 12 del migdia, s'impartirà la conferència Les dones i el franquisme.

Als anys del franquisme la població espanyola es comptava aproximadament per igual entre dones i homes. Tanmateix, només un dels grups era considerat responsable de bes i persones. Les dones, malgrat ser adultes, mai aconseguien la majoria d'edat, ni solcial ni legalment.

Amb paraules de la mateixa conferenciant: La nostra presència en el món, com a dones, arrossega una llarga trajectòria. En algun moment de la història de la Humitat vàrem deixar de ser tractades com a persones per començar a ser-ho com a dones, un tret diferencial que generalment ha perjudicat la nostra vida. Les nostres àvies, conscients d’aquest fet, han mirat de dignificar el nostre gènere tant com han pogut. És el nostre deure aprendre d’elles i continuar fent camí.

La conferència anirà a càrrec d'Eva Pinyol i Llésera, Llicenciada en Antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i fotògrafa titulada per l’Institut d’Estudis fotogràfics de Catalunya. És autora del Museu de la Dona de Tossa i col·laboradora habitual de la revista Ses Gavarres, sempre amb perfils dedicats a Dones de Tossa.

Aquest dissabte 30 d'abril, a 2/4 de 12 del migdia, s'explicarà la desconeguda història de la participació dels soldats internacionals en els combats de la retirada de 1939 en una conferència que es durà a terme a l'espai del Casal de Jubilats, a la baixada Anselm Clavé.

Actualment, el paper dels soldats de les bri­gades internacionals només es relaciona amb els combats a la batalla de l’Ebre i el seu comiat a Barcelo­na l’octubre de 1938. Malgrat que historiogràficament aquesta és la idea que perviu, nombrosos soldats estrangers no van voler o no van poder tornar als seus paï­sos d’origen. És una història desconeguda que les brigades es van reactivar poc abans de la caiguda de Barcelona i que van col·labo­rar activament en el bloqueig a l’avançada enemiga, combatent allí on les condicions els van ser apropiades.

La conferència la impartiran David Gesalí Barrera, David Íñiguez Gracia, historiadors i especialistes en història aeronàutica a la Guerra Civil, són investigadors del Grup de Recerca DIDPATRI de la UB (Universitat de Barcelona) i d'ADAR (Associació d’Aviadors de la República). Fruit d’una extensa recerca a arxius nacionals i estrangers, són autors de més d’una vintena d’obres: Catalunya any zero (2018), Sota les bombes (2017), Els aeròdroms republicans de Girona (2017), La Guerra Aèria a Catalunya 1936-1939 (2012). Han publicat nombrosos articles i han participat en jornades internacionals, conferències i documentals. Han intervingut en la museïtzació del CIARGA (Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana) a Santa Margarida i Els Monjos o en l’exposició Sota les bombes, de la que en són comissaris. David Gesalí a més és l'autor del número 18 dels PLECS, publicació de l'Arxiu Municipal de Cassà, titulat l'Aeròdrom 317 i que és fruit de la seva investigació sobre el funcionament de l'aeròdrom de Cassà durant la Guerra Civil.   

A la fotografia Pavel Antos, brigadista internacional mort a Cassà de la Selva (AMCS. Michal Revilak)