Pep Vila i Medinyà, investigador i divulgador de la cultura popular catalana serà qui impartirà la conferència "Hostals i cuines de Cassà, la memòria dels sentits", l'última de les conferències organitzades per l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, dins el cicle En l'espai llegim el temps. Dins la prolífica bibliografia d'aquest autor hi ha una obra cassanenca: "Menges i festes. El receptari de cal Filipinus (1910-1920)" que ha estat editat per l'Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l'Arxiu Municipal dins la col·lecció Plecs.

Un bon colofó per a les conferències d'enguany serà parlar de les cuines de Cassà al llarg dels segles per mitjà de la documentació localitzada i les fonts orals existents. Un tema universal i transversal que compta amb les seves pròpies particularitats a cada poble.

Aquesta última conferència canvia la seva ubicació i abandona can Trinxeria per celebrar-se en un marc molt adequal, l'antic restaurant posada del Sol, també conegut per can Quirze, a la plaça Jacint Verdaguer. L'acte es durà a terme el dissabte 27 d'abril, a 2/4 de 12 del migdia.

Imatge de l'exposició Adéu, botiga adéu, organitzada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva durant la festa major de l'any 2002 (AMCS. Autor: Dolors Grau)

David Pujol i Fabrellas, mestre i llicenciat en Ciències de l'Educació impartirà la conferència "Una escola per a cadascú. Cassà les seves escoles i els seus mestres".

Cassà de la Selva té un llarg recorregut pel que fa a l'ensenyament i el conferenciant ens farà una radiografia i una anàlisi  de l'ensenyament a Cassà de la Selva en el decurs de la història. Les protagonistres seran les diferents escoles privades que han tingut la seva seu a Cassà; des de la renovadora i innovadora escola laica Vilaret a les escoles religioses com el Cor de Maria i La Salle, al costat de les escoles públiques que han passat les seves èpoques de glòria i també de penúries.

L'acte es durà a terme el dissabte 30 de març, a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma.

A la fotografia es pot veure l'aula de dibuix a La Salle a primers del segle XX (AMCS. Col·l. J. Maymí.)

Amb l'adquisició de la finca de can Frigola de Cassà de la Selva per part de l'Ajuntament de Cassà de la Selva i gràcies a la voluntat dels seus antics propietaris ha ingressat a l'Arxiu Municipal el fons patrimonial de la família Frigola que custodiava  la casa. Com a part integrant d'aquest fons cal destacar una col·lecció de 216 pergamins. En aquests moments s'ha acabat la primera intervenció en aquesta col·lecció que ha consistit en l'aplanament, neteja i desinfecció d'aquestes valuoses peces documentals per part d'un taller de restauració especialitzat. Ara l'estudiós cassanenc Joaquim Mundet els està catalogant i de moment ha localitzat un document que data de l'any 1146 i que ja s'ha convertit en el document més antic que conserva l'Arxiu Municipal. En intervencions posteriors aquests pergamins es digitalitzaran i es posaran a disposició dels investigadors. Amb la incorporació d'aquest fons l'Arxiu Municipal incrementa el patrimoni documental que conserva i es consolida com a centre de referència per a la investigació de la història local.

En finalitzar, presentació del Descobrim dedicat al “Centru”

Enric Bagué i Vilà, historiador i professor impartirà la conferència Hores de trobada i de gresca. Casinos, societats i balls, una acadèmia per la vida. Conferència inclosa dins el cicle organitzat per l’arxiu, En l’espai llegim el temps.
Les diferents maneres de gaudir de l’oci de manera col·lectiva, va estar dirigida a finals del segle XIX per nombroses entitats, ideològicament diferents. Va ser el nou tipus d’oci que va anar creixen a mesura que creixia la industrialització del país. Una industrialització que a Cassà va tenir un pes important atès el gran creixement obrer que va provocar la industria surera. El conferenciant incorporarà a la seva xerrada les últimes informacions que s’han localitzat sobre les societats cassanenques d’aquells moments.
Enric Bagué és autor de diferents publicacions sobre aquesta temàtica com El Cassà de tavernes, cafès i casinos, publicat dins la col·lecció Plecs de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva o El Palafrugell popular, dins la col·lecció Quaderns de Palafrugell de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
En finalitzar l’acte es presentarà la revista Descobrim, editada pel GREC (Grup Recerca Estudis Cassanencs) amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que està dedicada, en aquesta ocasió, al Centre Recreatiu. Per ambientar la presentació s’oferirà un vermut als assistents i els cantants cassanencs Roser Salart i Joan Casellas interpretaran dues peces que ens transportaran a un imaginari del passat on els concerts-vermut i els balls-vermut n’eren uns elements característics.
L'acte es durà a terme el dissabte 23 de febrer, a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma.

Ermengol Roura, un activista cultural que va ser detingut l’octubre del 1934

Ahir va començar el judici als presos polítics i als líders de la societat civil. Sense dubte la història del futur parlarà abastament d’aquest tema i l’analitzarà des de tots els punts de vista possible. Lamentablement trobem altres exemplars similars al llarg de la història i que fins i tot varen afectar el poble de Cassà de la Selva. El 6 d’octubre del 1934 Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal. Aquesta proclamació va acabar amb l’empresonament del govern català, amb la destitució dels representants polítics de molts ajuntaments, amb l’empresonament de polítics i activistes civils i amb el tancament d’entitats. A Cassà de la Selva, el dimecres dia 12 d’Octubre del 1934 a les 6 de la tarda, segons llegim en el periòdic local Horitzó, “s’ha presentat l’autoritat militar a l’Ajuntament amb una ordre de la Comandància Militar de Girona de destituir l’alcalde i tots els consellers que es varen solidaritzar amb la proclamació de l’estat Català dintre la República Federal”. A banda d’aquesta destitució es va detenir, Ermengol Roure, un important membre de la societat civil cassanenca del moment i que havia estat director del periòdic quinzenal Horitzó, portanveu de l’associació Ateneu Cultural. Al costat d’Ermengol Roure també va ser detingut Lluís Adroher. Arrel d’aquestes detencions, segons llegim en l’esmentat periòdic tenim coneixement que es va formar una comissió oficial amb l’objectiu de fer les gestions oportunes per a l’alliberament dels presos cassanencs i es va obrir una subscripció pro-presos que el mes de gener de 1935 encara estava oberta. Més tard, Ermengol Roure va ser regidor durant la Guerra Civil i un cop acabada aquesta es va veure obligat a exiliar-se, i va residir en el sud de França on hi va morir. Lluís Adroher, també va ser regidor durant la Guerra Civil i el seu exili encara va ser més lluny, a centre amèrica i a sud amèrica. La història no ha estat massa amable amb aquests fets i no hi ha estudis que els aprofundeixin, sobretot a nivell local. A l'arxiu municipal de Cassà hi ha documentació general i documentació sobre Ermongol Roura per començar a empendre recerques sobre aquests fets.

A la imatge superior hi ha Ermengol Roura (el tercer per l'esquerra) en un acte, segurament a Montpelier, contra l'estat feixista espanyol (Procedència AMCS. Fons Ermengol Roura).