Aquest dissabte dia 15 de febrer a 2/4 de 12 del migdia es durà a terme la conferència que porta per títol: La Guerra de Cuba (1895-1898): El fracàs del projecte nacional espanyol. Misèries i angoixes de la societat civil: el cas de Cassà de la Selva. La xerrada està inclosa dins el cicle de conferències Cassanencs arreu del món organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i es durà a terme a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma, 16, a càrrec del conferenciant Lluís Costa, doctor en història i professor titular de la Universitat de Girona.
La història de Cuba i la de Catalunya no s’entendrien si no s’analitzen de manera interrelacionada les trajectòries polítiques, socials i econòmiques d’ambdós països, sobretot al llarg del segle XIX. Catalunya viu, en aquell període, plenament mirant a Amèrica. Ciutats com l’Havana, Santiago de Cuba, Matanzas, Trinidad o Pinar del Río, entre d’altres, es poblaren de catalans dedicats, preferentment, al petit comerç, per bé que en alguns casos invertiren en la indústria del sucre o del tabac.
L’emigració catalana a Amèrica fou un fenomen que afectà bàsicament, encara que no exclusivament, les localitats del litoral català. I si projectem la mirada més enllà dels aspectes estrictament comercials i fem atenció als diversos conflictes bèl·lics esdevinguts al llarg del segle XIX entre Espanya i Cuba constatarem que la presència espanyola a Cuba tingué, també, una important incidència a través dels elevats contingents de soldats que participaren –si us plau, per força– a les guerres cubano-espanyoles. I des d’aquesta perspectiva podrem generalitzar la implicació del conjunt territorial de l’Estat espanyol en terres cubanes. Ciutadans de gairebé tots els municipis de Espanya hagueren de travessar l’Atlàntic per lluitar en favor de mantenir els dominis d’Ultramar. Cassà de la Selva no fou cap excepció i la documentació relativa a diversos allistaments ho demostren.
En la conferència analitzarem l’estratègia militar d’Espanya en el marc de la guerra contra Cuba i els EUA dels anys 1895-1898, des del punt de vista de la seva relació amb la ciutadania catalana, fent especial atenció al cas del municipi gironí de Cassà de la Selva. L’estament militar espanyol arribava a finals del segle XIX amb un cert desprestigi. Efectivament, era una institució molt mal valorada i impopular, sovint repressiva, molt classista i enormement injusta a l’hora de reclutar soldats de quintes. L’embranzida dels nacionalismes perifèrics a finals del segle XIX no va representar l’afebliment –o destrucció– del nacionalisme espanyol, sinó que més aviat fou al revés: el fracàs del nacionalisme espanyol fou la causa de l’èxit polític dels nacionalismes alternatius. L’altíssim nombre de pròfugs i desertors resulta una prova irrefutable del poc prestigi que tenia l’exèrcit espanyol.
Les línies de recerca del conferenciant han tingut sovint com a eix principal la història de la comunicació i les seves relacions amb la societat, així com l’anàlisi dels lligams històrics entre Cuba i Catalunya. És autor d’un notable nombre d’articles científics i de divulgació, així com de més d’una vintena de llibres, entre els que hi ha: L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX (1999), El nacionalisme cubà i Catalunya (2006), La Llumanera de Nova York. Un periòdic entre Catalunya i Amèrica (2012), Cuba i el catalanisme. Entre l’autonomia i la independència (2013), Les construccions nacionals: entre l’imaginari i la realitat. La formació de la consciència nacional cubana després del 1898. Anàlisi comparativa amb els casos de les identitats espanyola, catalana i porto-riquenya (2016, reedició revisada i en castellà el 2017). Editor dels llibres El patrimoni documental: Catalunya-Cuba (2007), Imatge i comunicació a Cuba (2010) i Comunicació pel canvi social (2014). Ha participat en diversos esdeveniments científics i acadèmics celebrats a Cuba i ha impartit docència a la Universitat de Río Piedras a San Juan de Puerto Rico. És el director del Grup de Recerca “Comunicació Social i Institucional” de la Universitat de Girona, i el director científic del Campus de la Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona.
Peu de foto:
Pere Boada i Vergés a Filipines (procedència AMCS. Col·lecció Montserrat Boada)
Els límits del terme municipal són dinàmics i el dibuix del perímetre municipal ha canviat sensiblement al llarg dels segles, i el patrimoni natural i històric que contenen ha anat passat d'un municipi a l'altre. Això és el que vol explicar el llibre El Termenal del qual en són autors dos cassanencs: Quim Mundet, investigador i Xavier Niell, llicenciat en història i tots dos membres del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs. Per fer-ho, els autors han realitzat un treball de camp, trepitjant el territori i també una recerca històrica, consultant centenars de documents i mapes antics tant d'arxius públics com privats. I també han fet un treball de memòria oral, ja que sense els coneixements i les aportacions que han fet els mateixos veïns, tampoc hauria estat possible.
Per fer-lo pràctic en aquest llibre s'hi recullen totes les fites de pedra que conformen el nostre terme municipal, amb la seva fotografia corresponent i una fitxa explicativa i amb un mapa on s'hi explica amb detall per on passa la lína de terme i els canvis que aquesta divisòria ha tingut al llarg del temps
El llibre es presentarà aquest dissabte dia 25 de gener, a les dos quarts de 12 del matí, a la sala de Plens de l’Ajuntament de can Nadal. La presentació anirà a càrrec del doctor en història Elvis Mallorquí i els autors del llibre Joaquim Mundet i Xavier Niell, explicaran com l'han elaborat i les conclusions a les quals han arribat.
Aquest volum és el número 5 de la col·lecció de toponímia dels veïnats de Cassà, que publica l'Ajuntament de Cassà per mitjà de l'Arxiu Municipal (AMCS) i que compte amb el suport de la Diputació de Girona.
IMPORTANT: Ateses les condicions climatològiques d’aquests últims dies hem canviat el lloc de la presentació. Aquesta es farà a la sala de Plens de l’Ajuntament, no davant l'Estació, i a 2/4 de 12 del matí, no a les 11 com havíem anunciat.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya s'han elaborat les fitxes de Normalització de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de diferents fons empresarials i patrimonials de l'Arxiu i s'han elaborat i revisat els inventaris corresponents. En total han estat descrites 280 capses dels fons Trinxeria, del segle XVIII a la primera meitat del segle XX; Anissats Duran i Transports Domingo del segle XX; Can Limbo i can Serra, de la segona meitat del segle XIX a la primera meitat del segle XX; Oller, del segle XIII-mitjans segle XIX; Maymí (Cal Sillé), de la segona meitat del segle XVI a la primera meitat del segle XIX. Tots els fons són molt importants per a la recerca no tan sols a nivell local si no a nivell general però amb tot cal remarcar el fons Oller pel seu volum, 2.000 registres, i antiguitat, des del segle XIII, i perquè ja havia estat descrit per l'investigador cassanenc Joaquim Mundet i ara s'ha revisat tal com hem dit per a la seva normalització sota els estandards de descripció utilitzats per la Generalitat.
Amb aquesta acció es fa un pas endavant cap a la normalització de la descripció dels fons de l'arxiu per tal de poder-los fer accessibles en un futur per mitjà de la pàgina a arxius en línia de la Generalitat i properament també es penjaran a la pàgina web de l'arxiu.
Un cassanenc va dirigir una de les missions més importants de l’Àfrica Colonial
“La Missió” és el títol de la conferència que el doctor en Antropologia i en Història d’Àfrica Jacint Creus impartirà aquest proper dissabte, 11 de gener, a 2/4 de 12 a l’edifici de can Trinxeria, a la plaça de la Coma. En aquesta conferència es farà un especial incís en la figura de Pere Vall-llovera Torrent (1847-1890) que va ser un cassanenc que va passar d’allistar-se a les files carlines (1872 – 1876, en el batalló de l’Huguet, del qual va ser comandant) a esdevenir primer religiós claretià i finalment missioner a la Guinea Espanyola, on va arribar el 1889 com a Prefecte Apostòlic de Fernando Poo. En aquesta condició va dirigir una de les Missions catòliques més grans i importants de l’Àfrica colonial, on es van introduir tot de reformes que van abocar a la creació d’un nou model d’evangelització que va durar fins a la independència. La conferència se centrarà a explicar aquesta nova pauta d’actuació (abans, durant i després dels 19 mesos de prefectura de Vall-llovera), molt relacionada amb els canvis socials i eclesials de l’època i amb elements en constant contradicció, com ara l’ultramuntanisme i la modernitat.
Jacint Creus, ha estat professor d’Història d’Àfrica, ara jubilat, de la Universitat de Barcelona i és autor de nombrosos articles i llibres sobre l’Àfrica, Guinea Equatorial, la literatura oral i les Missions claretianes, en destaquem Action Missionnaire en Guinée Équatoriale, 1858-1910 (París, l’Harmmatan, 2014, 2 vols.).
El dissabte 9 de novembre s'inaugurarà el tercer cicle de conferències organitzat per l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva que compte amb un títol prou suggerent: Cassanencs arreu del món.