Per al dissabte 14 d'octubre a 2/4 de 12 s'ha programat una visita a l'interior l'església parroquial per mostrar els elements romànics de la portalada del segle XII que es varen recuperar de la paret del campanar l'any 2022 i d'altres que estaven en mans de particulars i que ara formen part del patrimoni municipal. L'acció de recuperació ha estat promoguda pel GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs), que també fa una programació regular de visites en un nou espai museïstic. Aquest dissabte s'ha programat una visita especial, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal, durant la qual hi haurà materials de difusió de l'Arxiu. Una de les accions que ha fet l'Arxiu Municipal, una reconstrucció virtual que es va fer de la portalada ja fa gairebé vint anys, es pot visualitar aquí i també a la pàgina web de l'arxiu cassaarxiu.cat. En aquesta reconstrucció podreu comprovar com en aquests vint anys s'han descobert unes peces patrimonials interessantíssimes. L'accés a aquest nou espai museístic es fa des del carrer Reverend Gabriel Garcia, enfront del número 8. L'acte s'inscriu dins les Jornades Europees de Patrimoni

El dimecres 11 d’octubre a 2/4 de 8 de la tarda, a la sala de formació, situada al segon pis de can Trinxeria es presentaran dos estudis que es complementen: un sobre jaciments arqueològics i l’altre sobre béns etnològiques que hi ha actualment a Cassà de la Selva. Aquests dos estudis han estat encarregats per l’Ajuntament de Cassà de la Selva a l’historiador Xaviell Niell i volen esdevenir el corpus del patrimoni a Cassà de la Selva. El primer estudi consisteix en la revisió i actualització dels jaciments arqueològics que hi ha a Cassà  i el segon és la creació d’un llistat dels béns etnològics a Cassà de la Selva. D’aquesta manera els cassanencs tindran dos documents que serviran de base per a altres estudis i en els quals es podran comprovar no tan sols els llocs d’hàbitat antic a Cassà de la Selva, amb la localització de restes prehistòriques, iberes i romanes; sinó també com l’home ha transformat el paisatge per mitjà dels elements que hi ha construït per domesticar la natura: rescloses, aqüeductes, molins, mines d'aigua, rodets, túnels de desguàs, forns de rajols,...

Lluís Sales i Favà és l’autor del llibre: Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera, 1330-1395 editat pel CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) que es presentarà aquest diumenge 23 d’abril a les 5 de la tarda a l’auditori de la Sala Galà. L’autor és especialista en el segle XIV i és conegut pels cassanencs per articles i conferències que ha fet sobre el castell de Cassà de la Selva i la violència a Cassà en el segle XIV. En aquest llibre continua fent recerca en aquest segle que ha resultat molt prolífica per a la història de Cassà de la Selva de d’un punt de vista molt diferent a l’habitual. En el llibre s'hi descriuen els recursos financers posats a l'abast de les classes populars - la gent més humil i s'hi explica l'accés d'aquests actors a diferents

mercats: el del diner, el de les terres, el de les vitualles o el del bestiar. Durant la baixa edat mitjana, la baronia comptava amb tres nuclis de població agrupats: Caldes de Malavella, Llagostera i Cassà de la Selva. En aquesta darrera localitat, a mitjan segle XIV, s'hi localitza un individu anomenat Bonanat Alagot, que era tractant de bestiar i s'havia establert a la cellera (el centre de la localitat).

Durant les dècades centrals del segle es va convertir en el principal proveïdor d'ases i de bous del mercat local, i també del de Caldes de Malavella. Abastia famílies de diferents localitats del nord del pla de la Selva, de les quals captava l'interès a través d'operacions mitjançant les quals solia cedir, alhora, un préstec de diners i un animal. L'èxit comercial d'Alagot li va obrir les portes d'altres negocis (el mercat dels diners, potser també el dels productes

agrícoles) i va enlairar la família a una posició rellevant en l'estructura socioeconòmica de la comunitat

Una de les figures femenines a revindicar és la de Pilar Vilaret i Puig, nascuda a Gunyoles el 1868 i que va arribar a Cassà de la Selva el 1887 als 19 anys quan es va fer fundar l'escola Vilaret que estava dirigida pel seu pare. Quan el seu pare va morir el 1901 va ser ella que va prendre el relleu al capdavant de l'escola, i va ser durant la seva direcció que es varen introduir molts elements renovadors, entre els quals la publicació del periòdic escolar anomenat Ecos Juveniles. Una altra dona també digne de destacar dins l'escola Vilaret és la Teresa Pijoan Pi que va nèixer a Bellcaire i va arribar a Cassà el 1894 per excercir de mestre a l'escola Vilaret. Després de la mort de la Teresa, el 1934, l'escola va tancar però la seva petja va ser prou important com per què l'Ajuntament la declarés filla adoptiva de Cassà de la Selva lany 1932. A l'arxiu Municipal tenim prou documentació com per treballar aquestes dues figures: conservem una col·lecció original de Ecos Juveniles (que també es poden consultar online a https://www.bibgirona.cat/regira/) on els alumnes (nois i noies) i els professors hi escrivien i també hi ha la correspondència epistolar que va mantenir Enric Roca Bota amb la pedagoga Pilar Vilaret. Val a dir una altra dona destacable, en aquest cas en el camp de les arts, La pintora cassanenca Lluïsa Botet (1884-1951), va ser una de les deixebles de Pilar Vilaret.

A l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva hi ha altra documentació per iniciar estudis per reconstruir la història de les dones a Cassà. Una mostra d'aquesta documentació que hi ha l'arxiu la podem descobrir a la pàgina web de la Generalitat https://xac.gencat.cat/ca/dones-i-arxius/index.html. Entre la documentació hi ha: la del Sindicat el Porvenir en relació amb la vaga del suro del 1919 on es discutia sobre els jornals mínims dels treballadors diferenciant els sous de les dones i els dels homes; documentació de la comunitat religiosa i la seva relació amb l'hospital de pobres de Cassà; entrevistes a setze cassanenques que parlen de diferents àmbits del poble; sense oblidar la documentació pròpia de l'Ajuntament durant l'època en què M. Dolors Godoy en va ser la primera alcaldessa de la democràcia. I per acabar la lectura dels articles sobre les dones publicats en els periòdics local l'Horitzó i Ecos Juveniles ens fan una radiografia del que significava ser dona en els primers anys del segle XX i en els anys trenta.

Aquest any 2022 s'ha implementat un gestor documental per tal de garantir que els expedients i documents que ha generat o rebut l'Ajuntament de Cassà de la Selva es mantinguin íntegres, fiables, autèntics i accessibles al llarg del seu cicle de vida. Aquesta implantació ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. El cost total de la implementació ha estat de 26.000 €, la Generalitat de Catalunya ha atorgat una subvenció de 10.406 € i la Diputació de Girona per la seva banda 3.181,45 €.